Agrane els enderrocs i esculpisc la deixalla d'aquesta corrompuda matèria dins del teu armari, per a què cada vegada que la teua imatge es modifique, la teua penyora desprenga la pols i brutícia que desprén el meu ser.
Et costa desplaçar-te, et costa respirar, tot d'una se te fa la cara pàl·lida i els cucs comencen a rossegar. La vianda, el comestible, l'indiscutible actor i el gran fidel protector. Serà veritat que estàs agonitzant... Si fins ara has sigut l'utensili de primera mà, tractable i sociable, persona i de bona, per a tots, els gustos eren homogenis. M'esguitava la teua reputació, les teues espatlles eren ben fermes, ben altes.
No podia eixir d'ahí. El teu resplendor ho abraçava tot. Servents, clandestinitat permesa pel teu esguard. El rei, propietat assignada densament palesa. Mostrar-te supercial, guardarves el desencant. La pell és bona aliada.
La sorra dissolta amb la degradada substància comencen a brollar. Rebel, sols així podia fer que l'endemà fora cruel. La imatge danyada d'un perfil encantador.
