Destrucció instructiva, instrucció destructiva

Amb la meua maleta, la meua motxilla d'escola, andròmines vàries, llibres, molts llibres, un acomiadament sec i hostil, amb les butxaques trencades, saquejades, simplement morralla per dipositar dues monedes per cantó. Advertències i consegüents fets dràstics, algun hi ha de tràgic. Una son d'espant, una ganyota li faig al taxista confusa, quin ridícul... espasmes facials repentins. Uns braços creuats. Amb plantejaments inqüestionables dels altres i respostes moderades, dissimulant un esclat interior. Una voluntat de fer in crescendo, que queda en voluntat; un congestionament punxegut. Una llum tènue a l'horabaixa. Un llibre d'instruccions. Arreplegue la meua última pertanyença, en efervescència, em sent desvanéixer, no puc dir res...

Allà, a la finestra del cinqué, queden els meus insectes, els meus padrastres, les múltiples molles de l'entrepà de migdia, les gotes de suor dispersades, com si fóra un aspersor, dosificades per cada racó polsós, els meus tupperwares rentats amuntegats uns damunt dels altres en un cúmul de restes perquè, amb la pressa, la mà ha passat fugaç i la balleta, encara que nova, tenia els seus defectes (??????). Una ampolla d'aigua buida, pudorosa, ha restat guardant el meu alé, ofegant-se, reciclat si el pròxim la reutilitza. Un pròxim i un últim anunciats, no ha estat una sorpresa.

Estic segura que la meua veu es manté, encara, entre eixes quatre parets, que retrunyen.
Aquesta nit, sens dubte, allí hi haurà un terratrèmol...