Ella. Veritat.

L'estiu de sa vida. Maquinant un nou destí. Destinada a no ser així. Ensopega, cau però s'aixeca prompte. Té manies, com qualsevol, però les superarà. Descriu els seus somnis, des que pot generar son. A les sis del matí, un dia, tenia ganes de morir-se. Este matí agafà una llibreta en brut i anotà que ahir es superà, i avui anava a arribar més lluny. Du el control de sa vida. És el seu estiu. Avui mirà el rellotge i el temps passava, el temps que ha viscut d'ençà que sa vida és seua. Agafa la llibreta i dibuixa, escriu, tarareja mentre el cap s'obessiona amb aqueixa melodia, la de la seua vida, la d'aquest estiu. És habitual, però açò sí és revitalitzant. S'assigna este estiu, i el passat, i el que precedeix el passat, i l'altre, i el de més enllà...

Tria i s'equivoca, però torna a triar. No li agrada l'atzar malgrat que dos dels seus triomfs han sigut per casualitat. Sent triar però podria destriar, i no ho fa. Diu que sí i selecciona la resposta. Resulta ser veritat, diu que sí. L'única veritat de la seua vida, d'ençà que sa vida és seua. Aquest estiu, des que el freqüenta...