"L'ofici és l'ofici"

La diva s'insinuava mostrant-se mig despullada entre l'esclat de rialla dels allí presents. Ella sabia que tot era un descontrol, adonant-se que l'espectacle hi era on ella xapava, per on ella rondava, però així i tot sentia una mica de pudor. Dins l'estat de relax es patentava l'èxtasi convulsiu. Els guants se li escorrien pels braços prims i esguerrats, dissimulant que no és una dona sencera, perquè no ho acceptava. Sols juga amb la resta del cos, d'aspecte morbós. Una cosa li resta importància a l'altra, perquè actuava en potència. Duia el comandament dels ademans apassionats, sensualment escandalosos i incansablement reiterats. Una cuixa dominava el moviment circular mentre la mitja se li esvarava simultàniament a la relliscaca dels guants. Tota ella arrítimica buscava entre la multitud una mirada mentidera perquè tot allò li feia nosa, però finalment s'ho havia prés amb calma, una lliçó que havia aprés de l'experiència, perquè no quedaven alternatives, perquè no hi ha oportunitats per a qui no les ha de tindre, perquè no li les volen donar. No hi ha treva, ni pena, ni glòria. Sí una pròrroga, mentre es continua culejant.
Hi ha qui diu "l'ofici és l'ofici".