Retalls

A les set de la matinada, a l'alba, es difuminaven tres colors dèbils, no volent desaparéixer pel trenc total. Negre carbó, no arribant a ser negre, però aparentant-ho ser, perquè no hi havia en què comparar-lo, s'obria a la quasi tenebrosa claror, tenebrosa pel fet de cometre el crim d'acabar amb el retret fosc, que mirava de no envestir amb la seua digna presència, pel fet de caure en l'horitzó quan el sol fluixeja per discreció i caballerositat, mentre les mirades enamorades finalitzen de veure l'escena amb la baixada del teló. Com un vidre que talla la retina, tot de dol distreu mirades infinites, que travessen quilòmetres opacs, perquè la nit no deixa veure, i els ulls trencats, però veuen l'obscuritat. Taronja, gris, de la flama encesa que fou extingida per no provocar l'incendi visual, sufocat pel blau, pupil·la jubilosa, en pau grandiosa. Contrast de la vasta gamma, distrau, embamba. Hores en què contemple fases, no reproducció, i així i tot veia Mort, però també veia Vida; la nit i el dia, no ho són del tot.