28.8.09

Silenci desinteresat

Si tens cap interés en tindre un sol amic, primer planteja't què és la confiança, tal volta et negues a fer-te amic de ningú o, qui sap, voldries ser reclamat per tothom en multitud dels seus clams: perquè qui no plora, crida, i qui no crida, en silenci les gasta. Ser partidari de fer amistats comporta el no prescindir del dret a la interrogació, perquè ja no es pot confiar... ah, clar, parlàvem de confiança referint-nos als demés... Però és que tots desconfiem, inclús de nosaltres mateixos. Sinó, anem a enquestes a veure qui no es deixa endur per impulsos; és típic però tan cert com la seua perillositat. Ningú ens nega el dret de ser impulsius, però tal volta es qüestionen més detingudament el de ser reservats, perquè diuen que qui calla otorga, però i si otorga temps i otorga parsimònia? Tal volta no otorgue mals tràngols perquè simplement guarda silenci, millor que una paraula vil, millor que cent mirades furtives, i perquè el nas no parla, que sinó... ni llàgrimes ni saliva! Confiança a qui calla. De ser els silencis el nostre medi de vida i no els impulsos, viuríem més salvatgement, perquè la rutina passa a ser monotonia, i els plaers, sobresalts, perquè qui calla és aquell que traeix, perquè callar és mal de mals... i confiar, de vegades, un error.

1 comentari:

  1. Anònim1.10.09

    donant-li importància a l'estil= xaxi, donant importància al contingut=xaxi, però dona-li una oportunitat
    :)

    ResponElimina